La pesca és encara una activitat de captura de productes del mar i aigües
continentals, ja que, fins ara, l’esser humà no ha pogut dominar
el medi de producció i només n’ha pogut millorar les tècniques de
captura. Segons l’àmbit de la pesca es distingeix la pesca esportiva i
la professional.
Pesca esportiva
És una pesca d’aficionat amb llicència, des de la costa o des d’una embarcació,
únicament per al consum propi. Només es permeten arts de captura
de capacitat molt limitada, com ara la canya o les gambines.
Pesca professional
Els pescadors d’ofici disposen d’embarcacions i ormeigs especialitzats,
i coneixen les tècniques més adequades. Hi ha diversos tipus de pesca,
segons el lloc on es fa:
- La pesca costanera es fa en vaixells petits que solen tornar a port en acabar la jornada i que no tenen maquinària per conservar el peix. Cada port pesquer s’ha especialitzat en la captura d’espècies abundants en el seu entorn: anxoves de l’Escala, gambes de Palamós, llagostins de Sant Carles, etc.
- La pesca d’altura es fa exclusivament amb xarxa i vaixells grans amb sistemes electrònics de recerca dels bancs de peix, i que disposen de maquinària per conservar el peix durant dies o setmanes. Alguns vaixells són autèntiques indústries flotants que manipulen, envasen i conserven el peix perquè, en desembarcar-lo, es pugui comercialitzar directament. Serveixen per pescar peixos migratoris en els grans oceans i exclusivament per als bancs de tonyina en el Mediterrani.
Ormeigs i arts de pesca
Els ormeigs artesans capturen i manipulen el peix i el marisc sense
fer-lo malbé amb cops, de manera que té més valor econòmic.
Els arts de pesca amb xarxes fixes com l’armallada, el sardinal o l’almadrava,
es calen durant unes hores del dia i es recullen més tard, amb
els peixos que hi han quedat retinguts. Els peixos s’enganxen entre xarxes
que formen bosses o se’ls condueix cap a un parany constituït per diverses
xarxes, que els desorienta i del qual no saben sortir. Es capturen
peixos costaners com ara llísseres, orades i llobarros.
En els arts de pesca amb xarxes mòbils, el pescador no abandona l’art
durant la pesca, sinó que hi treballa contínuament.
- El palangre és un ormeig format per una corda calada al fons o a una profunditat mitjana gràcies a un sistema de boies i ploms. En surten una renglera de fils prims amb un ham a l’extrem. El palangre es cala durant unes quantes hores i després es recull amb els peixos que hi han picat. S’hi pesca peix de roca com ara el congre, el lluç, el besuc o l’escórpora.
- La tècnica d’encerclament mitjançant teranyina o xàvega, consisteix a localitzar un banc de peixos amb llums o altres sistemes (avions i sonars) i encerclar-lo amb una xarxa semicilíndrica, que es va recollint i tancant per sota. Amb aquesta tècnica es pesquen sardines, verats o tonyines.
- La tècnica d’arrossegament, mitjançant bous, consisteix a fondejar una xarxa en forma de bossa prop de zones on sovintegi el peix, i anar-la arrossegant des d’una embarcació durant unes hores, fins que sigui plena. Aleshores es recull amb l’ajuda d’un cabrestant, fins que tota la bossa pugi al vaixell amb la captura. Amb aquesta tècnica es pesquen peixos de fons marí i crustacis, i ha de ser molt controlada, ja que l’arros-segament comporta perill de destrucció del fons marí.
L’aqüicultura
•Les plataformes de cria de mol·luscs aprofiten el sedentarisme d’espècies que s’implanten en llargues bosses de malla, perquè creixen com en el seu medi natural, però estan controlades i són molt més fàcils de capturar. Darrerament s’intenta aplicar la mateixa tècnica amb peixos dins d’un tancat al mar.
•Les piscifactories són instal·lacions a terra que fan la cria, la selecció i l’engreix de peixos d’aigua dolça, com el salmó i la truita, disposats en piscines segons l’edat. Com que els peixos són molt sensibles, cal fer una gran inversió econòmica per controlar el medi: temperatura, alimentació, malalties, etc. L’aqüicultura, i especialment la cria de mol·luscs,
